Cornuts i pagar el beure!!

Perplex analitzo la nova proposta del govern andalús que garanteix per llei un habitatge públic a tots els residents que cobrin un salari inferior a 3.100 euros al mes (sic). Els afortunats que rebin aquesta generosa i irracional ajuda hauran d'abonar en el lloguer o compra de l'habitatge entre el 25% i el 33% del total del sou: és a dir, que una persona amb l'"humil" sou de 3.000 euros al mes que ho tingui molt magre per trobar un lloc per viure, rebrà l'ajuda de la Junta d'Andalusia i haurà d'abonar entre 750 i 1.000 euros mensuals i encara li quedaran entre 2.2450 i 2.000 euros per "acabar de malviure el que quedi de mes".

La proposta de l'hegemònic president Chaves, gairebé tant com el PRI durant 70 anys a Mèxic, està avalada per la ministra d'Habitatge del PSC a Madrid Carme Chacón. Doncs bé, si la ministra ho veu amb tan bons ulls per què no ho aplica també a Catalunya, on entre d'altres, també hi governa el seu partit? És precisament a Catalunya on el preu de l'habitatge és més car, on hem tingut uns anys amb una demanda més alta que l'oferta a causa del creixement demogràfic del país. O és que nosaltres només servim per pagar els meravellosos serveis públics que ofereixen determinades comunitats autònomes espanyoles? Wifi gratuït a les autovies extremenyes, operacions de canvi de sexe gratuïtes a Andalusia, carnet de conduir gratuït a Castella-la Manxa, bonificacions escandaloses per la insularitat canària, supressió de l'impost de transmissions a Múrcia, mega aeroport de Barajas malgrat que molts economistes europeus afirmin que no s'amortitzarà mai atesos els límits del dinamisme econòmic madrileny...

La gran majoria dels meus amics, coneguts i saludats cobra entre 800 i 1.200 euros al mes, se'n gasta entre 400 i 800 en l'habitatge sense l'ajuda de cap administració i, a més a més, dels impostos que paguen un percentatge molt elevat no se'ls retorna mai en forma de serveis ja que a l'Estat espanyol hi ha uns cornuts que viuen a Catalunya que paguen el beure dels altres, que malgrat ja vagin ebris no paren de titllar d'insolidaris aquells que aguanten el sistema de moma perpètua en el qual viuen.

Romandre a l'Estat espanyol ens talla les ales, ens impedeix invertir en educació i en sanitat degudament, ens frena la inversió en infraestructures i el que és més important: ens mata l'economia i la nostra qualitat de vida.

Espanya no té solució: independència!