Avui s'ha viscut una d'aquelles jornades que per la seva transcendència i el seu caràcter maratonià fan sentir-te orgullós de formar part d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tenia lloc la Conferència Nacional, un procés intern en el qual cada dos anys -i sempre entre congressos- la militància del partit decideix l'estratègia a seguir.
L'any 2000 va servir per oferir un pacte de govern a CiU a la Generalitat per fer esvair la influència del PP -que aleshores donava suport extern a un govern de Pujol en minoria-, però CiU va decidir continuar governant amb el suport del PP.
L'any 2002 es va optar per dirigir l'acció a ser una força de govern amb un programa polític global clar i propi: el projecte de l'esquerra nacional, enfront del binomi esquerra espanyola vers dreta catalana.
El 2004 no hi va haver conferència atès el cicle electoral que llavors tenia lloc, per tal d'assegurar l'opció estratègica ja adoptada i tot just posada en funcionament.
Enguany la gent d'Esquerra ens plantejàvem aquesta Conferència com una batalla d'idees davant la paradoxa del descens electoral de les passades eleccions municipals després de factors diversos com el fracàs de l'Estatut -en el qual hi vam apostar com cap altre partit- i el Govern d'Entesa a la Generalitat, amb un horitzó més difús a diferència del primer govern Tripartit, amb l'objectiu inequívoc d'aprovar un estatut potent. Avui mentre l'independentisme no para de créixer -diumenge passat una enquesta de El Periódico afirmava que 6 de cada 10 ciutadans aprovava la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació i un 33,9% votarien SÍ a un referèndum d'independència-, Esquerra ha entrat en punt mort com van delatar els resultats a les eleccions municipals, que als municipis s'hi presentaven les CUP aquestes obtenien uns molt bons resultats electorals com vot de càstig a Esquerra. Per tant, alguna cosa fallava. Què deuen voler aquells ciutadans que fan un vot de càstig a una formació independentista votant una altra formació inequívocament independentista? Determinació en l'aposta independentista, potser? De ben segur!
Avui Esquerra ha plantejat un debat obert per decidir l'estratègia a seguir. Per una banda la direcció del partit defensava el pacte amb les esquerres plasmat en el Govern d'Entesa com a millor opció tàctica créixer i completar el nostre programa polític. A favor hi tenien els 183 alcaldes, la presència als governs de la Generalitat i de les Illes Balears, diverses lleis aprovades (llei de la Corporació Audiovisual de Catalunya, de Serveis Socials...), èxits com Frankfurt, com els grans esforços en política lingüística... Però en contra hi havia la reculada electoral del 27 de maig, la pèrdua d'il·lusió de molts votants i aquell "poder fer més".
Per altra banda hi jugava Reagrupament.cat, capitanejat per Joan Carretero, que considera que la política d'Esquerra ha de prioritzar l'eix nacional per sobre de l'eix social. A favor hi juga l'honradesa i la transparència de la seva gent i la valentia i la claredat del seu missatge. En contra, el personalisme cap al seu líder, l'omissió de la condició d'esquerres i la manca de propostes en positiu. A l'assemblea la seva proposta ha obtingut el 22% de suport.
Finalment, el tercer col·lectiu, silenciat pels mitjans de comunicació i gran guanyador d'avui, Esquerra Independentista, del qual en sóc impulsor juntament amb companys com Uriel Bertran, Hèctor López Bofill, Toni Fullat i Jordi Brillas, entre molts d'altres, ens plantegem que l'eix social és indestriable de l'eix nacional i viceversa. Som independentistes d'esquerres i d'esquerres i independentistes. Considerem que l'actual Govern d'Entesa treu bona nota en política social però suspèn en ambició nacional. Hem arribat a la Conferència amb unes propostes constructives que no buscaven la confrontació, sinó enriquir el missatge i millorar-lo. Sense el ressò mediàtic de Carretero ni tampoc el favor constant d'uns mitjans de comunicació sempre amb ganes de plantejar amb maniqueisme tot allò relatiu a Esquerra, amb voluntat de fer mal i provocar crisis que no existeixen. Des d'EI vam portar 9 esmenes -totes elles aprovades per unanimitat per la secció local de Sant Quintí-, 3 han estat transaccionades i, per tant, acceptades directament. Les altres 6 les hem dut a votació i les hem perdudes totes, ara bé, hem obtingut uns percentatges altament positius: el 43% dels 2.800 militants que hem anat a votar hem demanat renegociar l'acord de govern, i un 36% de mitjana ha votat les 6 esmenes d'EI.
Hem sigut els vencedors de la Conferència. I tot i que s'ha acabant aprovant la ponència presentada per la direcció amb moltes esmenes incorporades per la militància -Ridao molt intel·ligentment deia que la ponència ja no era de la direcció sinó de tot el partit, cosa que aplaudeixo- Esquerra Independentista de ben segur que condicionarà el rumb del partit a favor de més ambició nacional. Per tant, doble victòria perquè ens hem imposat moralment i ideològicament i el partit ha sortit més fort i unit que mai. Des d'aquestes línies vull agrair especialment a la direcció per la feina feta -que encara que potser no ho sembli és tot i així encara molt positiva-, a Reagrupament per generar debat i enriquir el partit, a Esquerra Independentista pels èxits aconseguits i pels que vindran i a la militància d'Esquerra per demostrar una vegada rera l'altra que som l'espurna que manté viva la flama d'aquest país.
L'any 2000 va servir per oferir un pacte de govern a CiU a la Generalitat per fer esvair la influència del PP -que aleshores donava suport extern a un govern de Pujol en minoria-, però CiU va decidir continuar governant amb el suport del PP.
L'any 2002 es va optar per dirigir l'acció a ser una força de govern amb un programa polític global clar i propi: el projecte de l'esquerra nacional, enfront del binomi esquerra espanyola vers dreta catalana.
El 2004 no hi va haver conferència atès el cicle electoral que llavors tenia lloc, per tal d'assegurar l'opció estratègica ja adoptada i tot just posada en funcionament.
Enguany la gent d'Esquerra ens plantejàvem aquesta Conferència com una batalla d'idees davant la paradoxa del descens electoral de les passades eleccions municipals després de factors diversos com el fracàs de l'Estatut -en el qual hi vam apostar com cap altre partit- i el Govern d'Entesa a la Generalitat, amb un horitzó més difús a diferència del primer govern Tripartit, amb l'objectiu inequívoc d'aprovar un estatut potent. Avui mentre l'independentisme no para de créixer -diumenge passat una enquesta de El Periódico afirmava que 6 de cada 10 ciutadans aprovava la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació i un 33,9% votarien SÍ a un referèndum d'independència-, Esquerra ha entrat en punt mort com van delatar els resultats a les eleccions municipals, que als municipis s'hi presentaven les CUP aquestes obtenien uns molt bons resultats electorals com vot de càstig a Esquerra. Per tant, alguna cosa fallava. Què deuen voler aquells ciutadans que fan un vot de càstig a una formació independentista votant una altra formació inequívocament independentista? Determinació en l'aposta independentista, potser? De ben segur!
Avui Esquerra ha plantejat un debat obert per decidir l'estratègia a seguir. Per una banda la direcció del partit defensava el pacte amb les esquerres plasmat en el Govern d'Entesa com a millor opció tàctica créixer i completar el nostre programa polític. A favor hi tenien els 183 alcaldes, la presència als governs de la Generalitat i de les Illes Balears, diverses lleis aprovades (llei de la Corporació Audiovisual de Catalunya, de Serveis Socials...), èxits com Frankfurt, com els grans esforços en política lingüística... Però en contra hi havia la reculada electoral del 27 de maig, la pèrdua d'il·lusió de molts votants i aquell "poder fer més".
Per altra banda hi jugava Reagrupament.cat, capitanejat per Joan Carretero, que considera que la política d'Esquerra ha de prioritzar l'eix nacional per sobre de l'eix social. A favor hi juga l'honradesa i la transparència de la seva gent i la valentia i la claredat del seu missatge. En contra, el personalisme cap al seu líder, l'omissió de la condició d'esquerres i la manca de propostes en positiu. A l'assemblea la seva proposta ha obtingut el 22% de suport.
Finalment, el tercer col·lectiu, silenciat pels mitjans de comunicació i gran guanyador d'avui, Esquerra Independentista, del qual en sóc impulsor juntament amb companys com Uriel Bertran, Hèctor López Bofill, Toni Fullat i Jordi Brillas, entre molts d'altres, ens plantegem que l'eix social és indestriable de l'eix nacional i viceversa. Som independentistes d'esquerres i d'esquerres i independentistes. Considerem que l'actual Govern d'Entesa treu bona nota en política social però suspèn en ambició nacional. Hem arribat a la Conferència amb unes propostes constructives que no buscaven la confrontació, sinó enriquir el missatge i millorar-lo. Sense el ressò mediàtic de Carretero ni tampoc el favor constant d'uns mitjans de comunicació sempre amb ganes de plantejar amb maniqueisme tot allò relatiu a Esquerra, amb voluntat de fer mal i provocar crisis que no existeixen. Des d'EI vam portar 9 esmenes -totes elles aprovades per unanimitat per la secció local de Sant Quintí-, 3 han estat transaccionades i, per tant, acceptades directament. Les altres 6 les hem dut a votació i les hem perdudes totes, ara bé, hem obtingut uns percentatges altament positius: el 43% dels 2.800 militants que hem anat a votar hem demanat renegociar l'acord de govern, i un 36% de mitjana ha votat les 6 esmenes d'EI.
Hem sigut els vencedors de la Conferència. I tot i que s'ha acabant aprovant la ponència presentada per la direcció amb moltes esmenes incorporades per la militància -Ridao molt intel·ligentment deia que la ponència ja no era de la direcció sinó de tot el partit, cosa que aplaudeixo- Esquerra Independentista de ben segur que condicionarà el rumb del partit a favor de més ambició nacional. Per tant, doble victòria perquè ens hem imposat moralment i ideològicament i el partit ha sortit més fort i unit que mai. Des d'aquestes línies vull agrair especialment a la direcció per la feina feta -que encara que potser no ho sembli és tot i així encara molt positiva-, a Reagrupament per generar debat i enriquir el partit, a Esquerra Independentista pels èxits aconseguits i pels que vindran i a la militància d'Esquerra per demostrar una vegada rera l'altra que som l'espurna que manté viva la flama d'aquest país.
4 comentaris:
Avui ha estat un gran dia: comença un nou cami que s'obre pas!
Vencedors de la conferència ??? Perdre totes les esmenes i autoadir-te que t'has imposat (!) moralment i ideologicament demostra una percepció molt esbiaxada del que es la democràcia.
Pel bé de tots esperem que els autonamenats EI sempre tregeu els resultats d'ahir i ni aconseguiu mai "imposar" res a Esquerra
Ja pots dir missa perquè tu no ets d'ERC. La gent valenta d'Esquerra firma i dóna la cara.
Pol,
La veritat és que el passat dissabte va ser un dia històric per Esquerra.
I si que he de felicitar al grup d'Esquerra Independentista pel contingut i la presentació de les esmenes.
Jo sóc una d'aquestes persones que les esmenes d'E.I. no les va votar en contra...sinó que el que vaig fer va ser: votar-ne a favor en algunes i en blanc a d'altres...
Tot i que, hi va haver la signatura d'alcaldes/alcaldesses a favor de l'actual govern; si que he de dir, que no s'hi et vas llegir el manisfest d'esquerra forta (ho pots mirar a la web); només defensavem no sortir del govern d'Entesa en aquests moments (primer de tot pq estem immersos amb el PUOSC i és molt millor tenir a Esquerra al govern des de governació; a més a més, crec que ens afectaria negativament el fet de sortir del govern en només un any de ser-hi..) i si que he de dir, que el calia era fer una revisió! Tal i com s'ha fet, pq alguns errors s'han comés.....
Ara tots junts cal seguir treballant per fer una Esquerra més forta i de cara al nostre únic objectiu nacional: l'independència!
Salut!
Ens veiem el proper 2 de novembre a Solsona
Montse
Publica un comentari