Tal com em demanava un lector anònim en un comentari a aquest bloc parlaré del fenomen de la immigració a Sant Quintí.
El nostre poble té un percentatge de població immigrant que ronda el 16%, i encara que a tot Sant Quintí podem comptar persones de gairebé 40 nacionalitats diferents, la gran majoria és marroquina i va arribar al llarg dels anys 90. No hi ha cap mena de dubte a afirmar que tenim una taxa d'immigració alta comparada amb el percentatge de Catalunya (11,42%) i amb el de l'Estat espanyol (9,7%).
La immigració no és un problema, ara bé, si no es fan les polítiques públiques adequades la immigració pot generar diversos problemes socials de convivència, de tolerància, d'inseguretat, de col·lapse dels serveis públics (sanitat i educació, especialment). Per tant, des de l'Administració ni es poden obviar actuacions ni tampoc es pot frivolitzar sobre aquesta temàtica.
Un ajuntament d'un poble com Sant Quintí no pot solucionar el fenomen de la immigració. Les competències les té el Govern espanyol, que és qui controla les fronteres i qui reparteix els permisos de treball i de residència. Ara bé, el que si que pot fer l'Ajuntament és establir unes pautes per desincentivar l'arribada massiva de nouvinguts (ja que a major nombre el risc de conflicte social es pot generar més fàcilment per simple estadística). Així doncs, un horitzó òptim seria equiparar la taxa d'immigració de Sant Quintí amb la de Catalunya (passar del 16% a l'11,42% - de 300 a 200 persones, aproximadament), fet que s'adequaria a criteris de sostenibilitat: permetria una millor integració de la població immigrada i disminuiria la problemàtica social. Encara que això és llarg, complex i difícil.
Si avui dia Sant Quintí és un dels pobles de la comarca on hi viuen més immigrants es deu, sobretot, a la manca de planificació dels governs de PSC i CiU a l'hora de rehabilitar el nucli històric de la vila. Perquè com tots sabem, els immigrants generalment viuen allà on els lloguers són més baixos, i això passa en edificis que no compleixen els requisits mínims d'habitabilitat per a la població autòctona, com molts del centre de Sant Quintí que avui estan llogats per immigrants. Així, des d'Esquerra ens plantegem la necessitat imperativa de rehabilitar el nucli històric de la vila per millorar la qualitat de vida col·lectiva dels quintinencs, per garantir la continuïtat del model de poble que volem i per evitar convertir-nos en un gueto de la immigració de la comarca. El futur POUM ha de centrar-se en la rehabilitació del nucli històric de Sant Quintí en comptes de créixer amb obra nova als afores. D'aquesta manera, alguns immigrants es desplaçarien a d'altres municipis de la zona on els lloguers fossin més assequibles d'acord a les seves possibilitats. I si no fos així, com a mínim se n'estancaria l'arribada de nous.
Finalment, des d'Esquerra creiem fermament en la identitat catalana com a eix central de cohesió i convivència. La llengua catalana ha de ser la llengua comuna i d'ús públic entre les diferents persones amb independència del seu origen. I de la mateixa manera, la relació pública dels diferents ciutadans s'ha de basar en el principi de secularitat, és a dir, deixant la religió a l'esfera privada de les persones. Per aquesta raó, valorem molt positivament el fet de fer cursos dirigits a noies joves immigrades per explicar-los els seus drets, com ara que poden escollir els fills que volen tenir, o que poden casar-se amb qui elles vulguin. Això és molt important perquè com a futures mares seran elles les que transmetran els valors als seus fills. I en aquest sentit, és millor que transmetin uns valors seculars. A més, des de l'Ajuntament s'ha de rebre oficialment els nous veïns de Sant Quintí i explicar-los els seus drets i els seus deures que tenen com a quintinencs. Per exemple, l'Ajuntament ha de fer esforços per fer complir la legalitat a tots els comerços amb independència de l'origen de qui els regenti, sigui tot exigint les mesures sanitàries corresponents que es requereixen en qualsevol establiment o el compliment estricte dels horaris comercials que estableix la llei catalana que hi fa referència.
En relació a la mesquita, hem de deixar clar que des de l'Administració no s'ha de facilitar cap mesura més enllà de la pròpia legalitat: ni subvencions, ni cessió de locals, ja que si creiem en el laïcisme els diners públics no poden anar destinats a cap religió. Ara bé, no ens podem oposar a la construcció d'una mesquita si un col·lectiu de ciutadans crea un lloc de culte respectant la legalitat vigent.
Tanmateix, espero els vostres comentaris i les vostres propostes.
