Si ens arremanguem tots assolirem objectius

Aquesta frase que hi ha al títol pot sonar a tòpic, a il·lusió alegre, però no ho és, o més ben dit, no ho va ser perquè aquest dilluns passat al Departament d'Educació a Barcelona vam aconseguir asseure en una mateixa taula membres de tots els partits polítics representats a l'Ajuntament, AMPA, Escola, Govern de Sant Quintí i Govern de la Generalitat per aclarir dubtes, respondre a interrogants i, sobretot, llimar antigues diferències per fer un pas cap endavant per avançar en el procés de construcció de la nova escola.

Aquesta inusual trobada que esperem que a partir d'ara sigui més habitual va ser iniciativa de la Sílvia Luesma, regidora d'Esquerra, i tot un exemple d'una persona que treballa pel bé col·lectiu de Sant Quintí. Dilluns vam fer un petit pas, però de ben segur que amb aquesta gent farem grans passos en els gairebé quatre anys que tenim per davant de feina i compromís pel nostre poble. De moment, ja sembla que la construcció de l'escola es comenci a desencallar.

Us mantindré informats de tot allò que anem sabent, però no vull tancar aquest post sense donar les gràcies a la Sílvia per la iniciativa! Bona feina!

Cornuts i pagar el beure!!

Perplex analitzo la nova proposta del govern andalús que garanteix per llei un habitatge públic a tots els residents que cobrin un salari inferior a 3.100 euros al mes (sic). Els afortunats que rebin aquesta generosa i irracional ajuda hauran d'abonar en el lloguer o compra de l'habitatge entre el 25% i el 33% del total del sou: és a dir, que una persona amb l'"humil" sou de 3.000 euros al mes que ho tingui molt magre per trobar un lloc per viure, rebrà l'ajuda de la Junta d'Andalusia i haurà d'abonar entre 750 i 1.000 euros mensuals i encara li quedaran entre 2.2450 i 2.000 euros per "acabar de malviure el que quedi de mes".

La proposta de l'hegemònic president Chaves, gairebé tant com el PRI durant 70 anys a Mèxic, està avalada per la ministra d'Habitatge del PSC a Madrid Carme Chacón. Doncs bé, si la ministra ho veu amb tan bons ulls per què no ho aplica també a Catalunya, on entre d'altres, també hi governa el seu partit? És precisament a Catalunya on el preu de l'habitatge és més car, on hem tingut uns anys amb una demanda més alta que l'oferta a causa del creixement demogràfic del país. O és que nosaltres només servim per pagar els meravellosos serveis públics que ofereixen determinades comunitats autònomes espanyoles? Wifi gratuït a les autovies extremenyes, operacions de canvi de sexe gratuïtes a Andalusia, carnet de conduir gratuït a Castella-la Manxa, bonificacions escandaloses per la insularitat canària, supressió de l'impost de transmissions a Múrcia, mega aeroport de Barajas malgrat que molts economistes europeus afirmin que no s'amortitzarà mai atesos els límits del dinamisme econòmic madrileny...

La gran majoria dels meus amics, coneguts i saludats cobra entre 800 i 1.200 euros al mes, se'n gasta entre 400 i 800 en l'habitatge sense l'ajuda de cap administració i, a més a més, dels impostos que paguen un percentatge molt elevat no se'ls retorna mai en forma de serveis ja que a l'Estat espanyol hi ha uns cornuts que viuen a Catalunya que paguen el beure dels altres, que malgrat ja vagin ebris no paren de titllar d'insolidaris aquells que aguanten el sistema de moma perpètua en el qual viuen.

Romandre a l'Estat espanyol ens talla les ales, ens impedeix invertir en educació i en sanitat degudament, ens frena la inversió en infraestructures i el que és més important: ens mata l'economia i la nostra qualitat de vida.

Espanya no té solució: independència!

El món ha de saber-ho!!

Aprofitant l'oportunitat que ens dóna internet, aquests dies s'ha iniciat una campanya per la qual es demana que tantes persones com sigui possible visionin els cinc vídeos del documental sobre l'Èric Bertran i l'Exèrcit del Fènix que està penjat la youtube, d'aquesta manera aconseguirem que es comptabilitzi com un dels vídeos més vistos i, per tant, surti al menú principal del portal i així donarem la possibilitat de conèixer a internautes d'arreu del món les vexacions constants que patim els catalans per ser el que som, a més de permetre comprovar als ciutadans d'arreu el lamentable estat de la democràcia espanyola, massa obsessionada en la unitat de la seva mentida en comptes de vetllar pel benestar de la seva ciutadania.

Per a tots vosaltres: El documental

Mirem-lo totes les vegades que faci falta!