Congrés extraordinari de les JERC-Alt Penedès

El proppassat dissabte 27 d’octubre la Federació Comarcal de l’Alt Penedès de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya va celebrar a la seva Seu de Vilafranca un Congrés Comarcal que, amb caràcter extraordinari, tenia per objectiu ampliar l’executiva i rellevar-ne el portaveu, Pol Pagès, per la seva propera incorporació a l’executiva nacional del partit. A partir d’ara el nou portaveu comarcal de la JERC passarà a ser el militant riudebitllenc Roger Fuentes. L’acte va comptar amb la presència del diputat i fins ara portaveu nacional de l’organització Pere Aragonès, com també amb la visita de presentació del seu presumible successor, Gerard Coca, acompanyat dels membres del seu equip.

Al llarg d’una sessió molt tranquil·la, les JERC de l’Alt Penedès van escollir la seva nova executiva i el seu nou portaveu, Roger Fuentes. Val a dir que Fuentes no és nou en un càrrec d’aquestes característiques perquè ja havia estat portaveu de les JERC en el districte de Ciutat Vella de Barcelona. Fuentes, un historiador de 23 anys, ha declarat que vol seguir una línia continuista respecte a la direcció sortint per tal de mantenir un creixement sostingut de la militància i una bona projecció pública. Amb tot, ha assenyalat que la nova executiva ha d’afrontar reptes nous, com ara la bona gestió de la conselleria comarcal de joventut que dirigeix Pagès. Segons ha declarat Fuentes, “aquest fet implica un plus de responsabilitat però també una dosi més gran d’il·lusió i motivació, perquè des de l’àmbit institucional podem fer realitat les polítiques d’emancipació juvenil que fins ara només hem pogut proposar.” A més a més, ha expressat la seva satisfacció perquè “la nova executiva ha sortit reforçada i ampliada amb l’entrada de nous militants: la nostra voluntat ha estat, és i serà sempre la de fer una executiva al màxim de plural i participativa possible. No pot ser d’una altra manera, sobretot si tenim en compte que formem part de l’única organització juvenil assembleària amb representació al parlament del principat i al congrés estatal.”

El nou Comitè Comarcal executiu, doncs, està compost pels següents membres:

• Portaveu Comarcal: Roger Fuentes i Travesset
• Secretaria d’Organització: Pere Sàbat i Lluverol
• Secretaria d’Imatge i Campanyes: Antoni Jover i Belarte
• Secretaria de la Dona: Marta Leon i Rios
• Secretaria de Medi Ambient: Salvador Pujol i Girona
• Secretaria de Política Municipal: Xavier Vaqués i Segura
• Secretaria de Premsa i Comunicació: Jeroni Tutusaus i Roca
• Secretaria de Finances: Xavier Nadal i Isart

Tot i que l’executiva sortint no havia exhaurit el temps del mandat, s’ha hagut d’emprendre la renovació arran de la incorporació del fins ara portaveu comarcal Pol Pagès a la candidatura de l’executiva nacional de les JERC. En aquest sentit, cal tenir en compte que Pagès és, en aquests moments, regidor a l’ajuntament de Sant Quintí i conseller comarcal de Joventut. Per tant, el relleu s’ha imposat per motius obvis d’eficiència i dedicació en la gestió de les seves responsabilitats institucionals i organitzatives.

Abans de començar el congrés comarcal, la federació del Penedès va rebre la visita de la candidatura a l’executiva nacional. El candidat a portaveu nacional Gerard Coca va assenyalar que ell i la resta de la seva candidatura es comprometia a treballar estretament amb la federació penedesenca, “que ha demostrat tenir una gran capacitat d’iniciativa en aconseguir, per exemple, el posicionament de les JERC a favor de la vegueria pròpia.” De fet, la incorporació de Pagès a l’executiva nacional es pot interpretar com un reconeixement a la magnífica tasca que fins ara han realitzat ell i el seu equip.

En aquesta línia, també es va expressar un convidat ben especial, el portaveu nacional sortint Pere Aragonès. Aragonès també va tenir unes paraules de reconeixement per l’executiva comarcal sortint, en particular, quan va recordar que gràcies a les gestions de Pagès s’havia pogut arrencar un acord entre Esquerra, CiU i PSC perquè el Consell Comarcal exigís a totes les administracions implicades que s’agilités al màxim els tràmits per convertir la Vegueria del Penedès en una realitat. Així mateix, el fins ara portaveu nacional va afirmar que l’excel·lent tasca duta a terme per l’executiva comarcal sortint, ara es pot veure amplificada per l’equip liderat per Fuentes gràcies al fet que les JERC són presents a les institucions de la comarca i, a més, tindran un representant en l’executiva nacional del partit. Finalment, Aragonès va renovar el seu compromís de ser la veu del jovent independentista penedesenc al parlament del principat i de fer el màxim de pressió per fer realitat el projecte de vegueria pròpia des de les institucions.

Fins quan estem disposats a aguantar?

Com si d'una broma es tractés un 23 de juliol del 2007 la llum va marxar a Barcelona, una de les ciutats més importants d'Europa i la cinquena més poblada de la Unió Europea amb la seva àrea metropolitana. Les incomoditats van ser moltes, però pitjor van ser les pèrdues econòmiques que l'apagada va ocasionar. No la van patir les grans empreses, sinó que ho van patir sobretot els petits empresaris i els particulars: restauradors, forners, ciutadans normals i corrents. Tothom va rebre.

Tres mesos després, tres quarts del mateix, dues línies de tren que uneixen bona part del territori amb la gran ciutat s'han hagut de tallar per 7, 10, 15, 20 dies (Víctor Morlán dixit) i milers de ciutadans s'han quedat deixats de la mà de Déu i amb moltes dificultats per poder fer vida normal. Mentrestant, tothom que havia d'arribar al seu lloc de treball ho feia amb moltes incomoditats, retards, angoixes, incertesa i frustració. El problema és tan gran que fins i tot es tempteja la possibilitat de fletar ferris per fer la línia Vilanova i la Geltrú-Barcelona a tot drap. Qui ho hauria dit mai!!

Però el més greu de tot, és que mentre alguns s'entesten a cantar les excel·lències de la dominació espanyola a tort i a dret (Sirera, Iceta, Saura, Rivera, Duran i un etcètera molt i molt llarg) la gran majoria de la ciutadania patim la potineria, la incompetència i la mala fe d'una administració espanyola que a part de robar-nos el 10% de la nostra riquesa anualment encara se'ns pixa i ens diu que només plou.

Espanya és fracàs! Donem la paraula al poble: autodeterminació!!

Endavant Esquerra!!

Avui s'ha viscut una d'aquelles jornades que per la seva transcendència i el seu caràcter maratonià fan sentir-te orgullós de formar part d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tenia lloc la Conferència Nacional, un procés intern en el qual cada dos anys -i sempre entre congressos- la militància del partit decideix l'estratègia a seguir.

L'any 2000 va servir per oferir un pacte de govern a CiU a la Generalitat per fer esvair la influència del PP -que aleshores donava suport extern a un govern de Pujol en minoria-, però CiU va decidir continuar governant amb el suport del PP.

L'any 2002 es va optar per dirigir l'acció a ser una força de govern amb un programa polític global clar i propi: el projecte de l'esquerra nacional, enfront del binomi esquerra espanyola vers dreta catalana.

El 2004 no hi va haver conferència atès el cicle electoral que llavors tenia lloc, per tal d'assegurar l'opció estratègica ja adoptada i tot just posada en funcionament.

Enguany la gent d'Esquerra ens plantejàvem aquesta Conferència com una batalla d'idees davant la paradoxa del descens electoral de les passades eleccions municipals després de factors diversos com el fracàs de l'Estatut -en el qual hi vam apostar com cap altre partit- i el Govern d'Entesa a la Generalitat, amb un horitzó més difús a diferència del primer govern Tripartit, amb l'objectiu inequívoc d'aprovar un estatut potent. Avui mentre l'independentisme no para de créixer -diumenge passat una enquesta de El Periódico afirmava que 6 de cada 10 ciutadans aprovava la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació i un 33,9% votarien SÍ a un referèndum d'independència-, Esquerra ha entrat en punt mort com van delatar els resultats a les eleccions municipals, que als municipis s'hi presentaven les CUP aquestes obtenien uns molt bons resultats electorals com vot de càstig a Esquerra. Per tant, alguna cosa fallava. Què deuen voler aquells ciutadans que fan un vot de càstig a una formació independentista votant una altra formació inequívocament independentista? Determinació en l'aposta independentista, potser? De ben segur!

Avui Esquerra ha plantejat un debat obert per decidir l'estratègia a seguir. Per una banda la direcció del partit defensava el pacte amb les esquerres plasmat en el Govern d'Entesa com a millor opció tàctica créixer i completar el nostre programa polític. A favor hi tenien els 183 alcaldes, la presència als governs de la Generalitat i de les Illes Balears, diverses lleis aprovades (llei de la Corporació Audiovisual de Catalunya, de Serveis Socials...), èxits com Frankfurt, com els grans esforços en política lingüística... Però en contra hi havia la reculada electoral del 27 de maig, la pèrdua d'il·lusió de molts votants i aquell "poder fer més".

Per altra banda hi jugava Reagrupament.cat, capitanejat per Joan Carretero, que considera que la política d'Esquerra ha de prioritzar l'eix nacional per sobre de l'eix social. A favor hi juga l'honradesa i la transparència de la seva gent i la valentia i la claredat del seu missatge. En contra, el personalisme cap al seu líder, l'omissió de la condició d'esquerres i la manca de propostes en positiu. A l'assemblea la seva proposta ha obtingut el 22% de suport.

Finalment, el tercer col·lectiu, silenciat pels mitjans de comunicació i gran guanyador d'avui, Esquerra Independentista, del qual en sóc impulsor juntament amb companys com Uriel Bertran, Hèctor López Bofill, Toni Fullat i Jordi Brillas, entre molts d'altres, ens plantegem que l'eix social és indestriable de l'eix nacional i viceversa. Som independentistes d'esquerres i d'esquerres i independentistes. Considerem que l'actual Govern d'Entesa treu bona nota en política social però suspèn en ambició nacional. Hem arribat a la Conferència amb unes propostes constructives que no buscaven la confrontació, sinó enriquir el missatge i millorar-lo. Sense el ressò mediàtic de Carretero ni tampoc el favor constant d'uns mitjans de comunicació sempre amb ganes de plantejar amb maniqueisme tot allò relatiu a Esquerra, amb voluntat de fer mal i provocar crisis que no existeixen. Des d'EI vam portar 9 esmenes -totes elles aprovades per unanimitat per la secció local de Sant Quintí-, 3 han estat transaccionades i, per tant, acceptades directament. Les altres 6 les hem dut a votació i les hem perdudes totes, ara bé, hem obtingut uns percentatges altament positius: el 43% dels 2.800 militants que hem anat a votar hem demanat renegociar l'acord de govern, i un 36% de mitjana ha votat les 6 esmenes d'EI.

Hem sigut els vencedors de la Conferència. I tot i que s'ha acabant aprovant la ponència presentada per la direcció amb moltes esmenes incorporades per la militància -Ridao molt intel·ligentment deia que la ponència ja no era de la direcció sinó de tot el partit, cosa que aplaudeixo- Esquerra Independentista de ben segur que condicionarà el rumb del partit a favor de més ambició nacional. Per tant, doble victòria perquè ens hem imposat moralment i ideològicament i el partit ha sortit més fort i unit que mai. Des d'aquestes línies vull agrair especialment a la direcció per la feina feta -que encara que potser no ho sembli és tot i així encara molt positiva-, a Reagrupament per generar debat i enriquir el partit, a Esquerra Independentista pels èxits aconseguits i pels que vindran i a la militància d'Esquerra per demostrar una vegada rera l'altra que som l'espurna que manté viva la flama d'aquest país.

A Espanya, fem-li botifarra!