Sovint un cec és aquell que no hi vol veure

Els transports no funcionen, la sanitat està col·lapsada, els centres educatius no compten amb les instal·lacions mínimes per a una bona formació, la inseguretat ciutadana és preocupant, les feines es precaritzen, el preu de l'habitatge és excessivament alt i ni tan sols tenim garantida una pensió de jubilació que ens permeti retirar-nos de la vida laboral amb tranquil·litat.

El sistema falla. L'Estat espanyol és incapaç de solucionar els problemes de la ciutadania i perdem competitivitat econòmica dia rere dia i, el que és més important, perdem progressivament la qualitat de vida que ens ha costat tants anys d'aconseguir.

En aquesta conjuntura d'opacitat intencionada per part de l'Estat espanyol en relació amb la publicació de les balances fiscals -el gran secret d'estat-, la fundació del BBVA ha publicat un estudi que exposa parcialment l'orientació dels pagaments que fan les comunitats autònomes a l'Estat i el dèficit que tenen d'acord amb el que paguen i el que reben a canvi en forma de serveis o inversions. Així, l'estudi retrata que només hi ha quatre comunitats autònomes que paguen més del que reben: Madrid, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Ras i curt, els Països Catalans. Perquè després diguin que no som una nació, deixant de banda raons culturals, històriques i polítiques, que en aquest bloc ja es tenen per evidència. Pel vessant econòmic ja ens fan nació, de la mateixa manera que Anglaterra va fer nació tretze colònies americanes a finals del segle XVIII. O és que no fem política per millorar la societat en què vivim?

És cert que Madrid és qui més paga, però és una veritat a mitges, ja que segons el còmput de l'estudi no es descompta del total de pagaments en serveis i inversions el factor de capitalitat. Per exemple, Madrid no té mar, però la facturació dels ports d'arreu de l'Estat es factura a la capital del "Reino", i tota la facturació dels ports, que no és poca, es tributa com si la paguessin els madrilenys, cosa que no és certa. D'altra banda, hi ha serveis que només s'ofereixen a Madrid, com qualsevol museu públic d'abast nacional, però que computa com un servei que es reparteix entre totes les comunitats autònomes apel·lant al fet que s'ubica a Madrid perquè és la capital i perquè no es pot oferir a tots els territoris.

La ciutadania de Catalunya tenim un problema: Espanya. Mentre estiguem sota sobirania espanyola la nostra economia no progressarà i nosaltres en sortirem molt perjudicats. La solució dels nostres problemes reals només passa per la independència: per ser sobirans i per controlar les nostres finances, perquè sinó només anirem de caiguda i viurem cada vegada pitjor.

Mentrestant, alguns polítics s'entesten a voler transformar Espanya, a voler imposar el castellà a tota costa a casa nostra o a defensar aquells que amb total impunitat democràtica etziben frases ofensives per al poble treballador català com: "antes partía que doblá", enfotent-se d'aquells que arribem tard a la feina perquè els trens no passen a l'hora o perquè senzillament no passen. És ben bé que sovint un cec és aquell que no hi vol veure.

Independència 2014

Prestació del llibre a Barcelona:

Lloc: Cotxeres Borrell (Viladomat 2-8 - 08015 BARCELONA)
Hora: 20.00h
Dia: divendres 30 de novembre

Ja és a les llibreries el llibre d’Esquerra independentista INDEPENDÈNCIA 2014 publicat per l’Editorial DUXELM. L’edició s’ha retardat per tal de poder introduir-hi una reflexió posterior a la Conferència Nacional d’Esquerra i adaptar-ne, així, el seu contingut.

Us fem un petit resum del que hi trobareu per anar obrint boca:

Pròleg: Jaume Renyer

Títol I: Independència en el món global: necessària, urgent,i possible

En el primer títol s'aborda la qüestió dels Estats en l'era de globalització. Espanya ens és útil en la globalització? Cap on evolucionen els Estats? És la fi dels grans Estat-Nació? Quines noves oportunitats hi tenim?

Títol II. El camí cap a la independència

Tota nació que vulgui ser lliure haurà de definir un Full de Ruta concret que vinculi l'activitat política al procés cap a la independència. Esquerra independentista fa una proposta concreta, una aportació seriosa al debat que s'ha d'afrontar. Com ho fem? Parlem-ne.

Títol III. El nou estat català que volem construir: la república catalana federal, social, laica i democràtica

Si volem convèncer una majoria dels ciutadans, cal que els hi expliquem quina seria la darrera estació que els hi proposem anar. Quin Estat català volem construir? Com ens organitzaríem? Esquerra independentista està convençuda que cal definir-ho i us en fa una proposta concreta.

Títol IV. Esmolem l’eina, construïm l’esquerra majoritària

Si ens en volem sortir, necessitem definir un model de partit capaç de construir la majoria social cap a la independència i el benestar. Un partit modern, flexible, obert i participatiu, que articuli xarxes socials de complicitat. Partit de lluita i/o de govern? Primàries? Independència 2014 posa negre sobre blanc i en defineix una proposta per fer d'Esquerra el pal de paller de l'independentisme democràtic.


Per un partit i un govern forts!


Avançament editorial al Punt:

Esquerra Independentista exposa en un llibre les vuit etapes perquè el Principat sigui independent el 2014 i afegir-hi tots els Països Catalans.

Han pensat mai quin sistema polític haurien d'adoptar uns Països Catalans independents? Esquerra Independentista, el sector crític d'ERC que encapçala el diputat Uriel Bertran, ho té clar: la República Federal Catalana dins de la Unió Europea. Ho explica Bertran en el llibre Independència 2014 , que ha coescrit amb Hèctor López Bofill, Núria Arnau, Francesc Sánchez, Toni Fullat, Jordi Brilles, Jordi Rofes, Lluís Pérez, Joaquim Montclús i Pol Pagès, amb pròleg de Jaume Renyer i editat per Duxelm. Però aquesta República Federal Catalana no sortirà del no-res, sinó que hauria de ser el fruit de vuit etapes que s'especifiquen en el llibre, que pretén ser «el full de ruta de l'esquerra independentista», en contraposició a la via «contemplativa» que els autors consideren que encarna l'actual cúpula d'ERC. Segur que aquest dissabte se'n parlarà, i molt, en la conferència nacional dels republicans, on els crítics arriben amb esmenes que, si s'aproven, provocaran canvis en el panorama polític català.

ACTIVAR I IMPULSAR EL PROCÉS.
El procés constituent català ha de començar limitat al Principat i amb un «programa clar» d'ambició social i nacional que inclogui el traspàs dels aeroports, dels trens regionals i de rodalies, les prestacions socials i les competències en immigració; posar fi a l'espoli fiscal i una nova llei de política lingüística. Si no, els autors del llibre alerten que l'independentisme es percebrà com pura retòrica.

FER FRONT A LA SENTÈNCIA DEL TC.
Si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut, diu Esquerra Independentista, cal un nou referèndum, però no per avalar les retallades o no, sinó per votar que es doti Catalunya d'un nou marc institucional fonamentat en el dret de decidir. Aquesta eventualitat acceleraria els passos següents a seguir en el procés.

LLEI CATALANA DE REFERÈNDUMS I CONCERT ECONÒMIC.
El nou marc institucional ha de permetre dotar el país de sobirania democràtica i econòmica per fer front a les «previsibles amenaces» d'Espanya un cop es convoqui el referèndum. Per això, EI demana a ERC que a partir de les pròximes eleccions posi com a condició per formar govern l'aprovació de la llei catalana de referèndums i del concert econòmic.

CONSTRUCCIÓ DE LES BASES NACIONALS.
I també socials, econòmiques i democràtiques, per guanyar el referèndum. La quarta etapa comporta internacionalitzar el projecte d'estat català a la UE, l'ONU i arreu del món. També cal, diu Bertran, un marc català de relacions laborals i de protecció social, i enfortir nacionalment la comunicació (internet, premsa, ràdio i televisió), els sindicats, empresaris, plataformes cíviques, entitats juvenils, el voluntariat, les associacions de consumidors, les entitats d'impuls de la llengua i la cultura, les associacions de veïns...

REFERÈNDUM.
La cinquena etapa és plantejar la independència via referèndum quan l'avali una majoria del Parlament.

FORMACIÓ DE L'ASSEMBLEA CONSTITUENT CATALANA.
Aquesta assemblea, per sufragi universal, s'ha de dotar d'uns representants que redactin i sotmetin a aprovació la constitució de la República Federal Catalana.

APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA FEDERAL CATALANA.
També se sotmetria a consulta.

FEDERACIÓ DELS TERRITORIS.
A partir de la independència del Principat, caldria buscar l'agregació dels altres territoris impulsant processos semblants via federació a la república. Els autors admeten la complexitat del procés. Els Països Catalans estan repartits en tres estats: Espanya, França i Andorra, amb un altre en discòrdia, Itàlia. En aquest últim cas, però, s'apunta que «l'Alguer serà el que vulgui ser, i, en aquest sentit, sempre tindrà una grata i sentida acollida en conjunt dels Països Catalans». En aquest sentit, Per EI, els Països Catalans són totes les terres de parla catalana de l'Estat espanyol –el Principat, les Illes, el País Valencià, la Franja d'Aragó i el Carxe (Múrcia)– i de l'Estat francès –les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Capcir, el Conflent, l'Alta Cerdanya i la Fenolleda–, i, òbviament, Andorra, que és una unitat. EI admet que «les circumstàncies de cada territori fan pensar que serà un procés complex, llarg i que requerirà esforç per trobar vies d'encaix perquè cada actor se senti còmode amb el resultat».

Esquerra dóna suport a unes taxes municipals de contenció

Del ple extraordinari d'avui n'hem tret l'aprovació del calendari fiscal i de les taxes municipals per al 2008. Esquerra ha donat suport a unes taxes municipals que creixen entre un 2,7% i un 3,2% i que faran que l'increment d'impostos que pagarem els quintinencs el 2008 no vagi més enllà de la pujada de preus que marca l'IPC. I és així perquè des d'Esquerra entenem que no podem fer que siguin els veïns i alhora contribuents els que hagin de pagar la mala gestió o els deliris de grandesa dels seus governants. En comparació amb altres municipis de la comarca on el creixement arriba al 40%, la butxaca dels quintinencs no es veurà afectada el 2008.

Tot i això, des d'Esquerra també hem aportat el nostre punt de vista a les taxes municipals en diferents punts determinats que el ple ha aprovat en el paquet sencer:

Per començar, censar un animal domèstic serà a partir d'ara gratuït -enguany s'havia d'abonar una taxa de 3 euros- ja que prioritzem el fet de millorar el cens d'animals de companyia que hi ha a Sant Quintí.

Per altra banda, si fins ara l'ús com a mínim mensual a la deixalleria de Sant Pere eximia de pagar un 10% de la taxa d'escombraries i residus. Des d'Esquerra entenem que s'ha de bonificar els veïns que usen amb regularitat la deixalleria, sense voler filar tan prim en les mensualitats -on és fàcil perdre el dret per un mes de descuit, oblit o innecessitat-, així, després de negociar-ho hem aconseguit que amb 15 usos a l'any sigui suficient per beneficiar-se del descompte del 10% en el rebut d'escombraries.

A més a més, volem que l'Ajuntament es comprometi explícitament amb les entitats del poble garantint que poden fer servir el fax de la casa de la vila i hi puguin fer fotocòpies de manera gratuïta.

I finalment, atès el desgavell del servei d'escombraries, que un any més continuarà sent deficitari malgrat l'augment del 3,2% -l'Ajuntament recapta uns 120.000 euros i tot i així tenim un dèficit d'uns 10.000-, des d'Esquerra proposem que s'estudiï de manera ferma i transparent la possibilitat d'instaurar a Sant Quintí en un termini de temps raonable el sistema de recollida porta a porta per diversos motius: econòmicament, ens pot resultar fins i tot rendible; ecològicament, doblarem el reaprofitament de les deixalles segons fracció; urbanísticament, guanyarem espai als carrers que, per exemple, podrien ser aprofitats per crear places d'aparcament, i a més a més, hi guanyarem en qualitat de vida -menys pudors i menys brutícia-, en responsabilitat i en conscienciació mediambiental.

El ple d'avui no passarà a la història, però potser pot servir perquè a Sant Quintí visquem tots una mica millor.

Nova etapa

La militància de les JERC m'ha escollit secretari d'Imatge i Comunicació en el XXIè Congrés Nacional que ahir i avui hem celebrat a Mataró. És un repte que em fa molt de respecte però alhora em genera una gran il·lusió per donar el màxim de mi duran els millors anys de la meva vida. Amb els meus companys de la Permanent Nacional i, sobretot, amb tota la militància construïrem l'alternativa independentista!